COMPLEXITAT

Persones sense llar

Complexitat | Taula sense llar de Badalona

Per què una persona viu al carrer?

Aquesta pregunta no té una única resposta perquè no hi ha un únic perfil de persona que viu al carrer o sense llar, sinó que cadascuna té la seva pròpia història, condicionants o causes que hi han influït.

Viure al carrer no sol passar d’un dia per l’altre sinó que forma part de tot un procés de pèrdues on la persona pot patir també problemes de salut física i mental que s’agreugen en viure i dormir al carrer.

Hi ha condicionants personals però també hi ha causes estructurals que fan que una persona visqui al carrer com les dificultats a l’hora de trobar una feina o un habitatge. Cal tenir en compte també que les crisis econòmiques i socials afecten més als col·lectius més vulnerables.

Complexitat | Taula sense llar de Badalona

Causes personals

  • Successos de vida estressants (pèrdua d’una persona, separació, pèrdua de la feina, de l’habitatge, problemes de salut, presó…).
  • Pèrdua de sentit vital.
  • Pèrdua de lligams socials, solitud…

Causes estructurals que generen exclusió

  • Dificultats d’inserció social.
  • Precarietat laboral.
  • Preu de l’habitatge i dificultats d’accés a un habitatge digne.
  • Situació irregular i manca de papers.
  • Discriminació…

Tipologies ETHOS en parlar de sensellarisme

Les persones sense llar NO SÓN NOMÉS aquelles que veiem pernoctant a la via pública, sinó que hi ha altres formes de sensellarisme. La Federació Europea d’Entitats que treballen en l’àmbit de sensellarisme, FEANTSA, va elaborar la tipologia europea ETHOS de definició de situacions de sensellarisme per cobrir totes les situacions i variants derivades de l’exclusió residencial.

“Sense llar són totes aquelles situacions de persones que no poden accedir o conservar un allotjament digne, adequat, adaptat a la seva situació personal, permanent i que proporcioni un marc estable de convivència, ja sigui per raons econòmiques o altres barreres socials o bé perquè presenten dificultats per a dur una vida autònoma.”

 

Definició proposada per la Federació Europea d’entitats que treballen
per a les persones en situació de sense llar, FEANTSA.

L’European Typology on Homelessness, ETHOS, opta per una classificació de 4 tipus de situacions vitals a l’hora de parlar de “Persones sense llar” que tenen en comú la manca d’un habitatge digne:

01

Persones SENSE SOSTRE

9

Viure en un espai públic o a la intenpèrie.

9

Pernoctar en un alberg i/o forçat a passar la resta del dia en un espai públic.

02

Persones SENSE HABITATGE

9

Viure en albergs o centres per a persones sense llar. Allotjaments temporals.

9

Viure en refugis per a dones.

9

Viure en allotjaments temporals per a immigrants i demandants d'asil.

9

Viure en una institució residencial o d’internament amb la perspectiva de ser acomiadat/a sense un habitatge d’acollida disponible.

9

Viure en un allotjament amb suport sostingut per a persones sense llar.

03

HABITATGE INSEGUR

9

Viure en un habitatge amb règim de tinença insegur. Sense pagar lloguer.

9

Viure sota l'amenaça de violència per part de la família o parella.

9

Viure sota amenaça de desnonament.

04

HABITATGE INADEQUAT

9

Viure en estructures temporals o no convencionals.

9

Viure en un habitatge no apropiat sogons legislació.

9

Viure en un habitatge massificat.